Ja el tenim aquí....

Grans Tisores

Plaça de Cal Font. Igualada.

Quin sastre deu haver perdut aquestes tisores?

Costureres.

Perquè mentre les mans treballen la imaginació vola.

.

Joan Amades i la costura

 Aquest agost , un "tour" per Catalunya m'ha portat a Sant Quintí de Mediona els dies de la seva Festa Major. Un moment de descans a un Bar del poble anomenat "El jardí"  , encara hi tenien l'exposició.....Vestir de vint-i-un botons....em va semblar una bonica imatge...

Exposició fotogràfica en homenatge a Joan Amades.

Txit en paper.

Quan comences un projecte t'imagines com serà,  decideixes coses per donar-li un camí... I camines. El temps passa i vas descobrint què sí i què no....llavors alguna cosa et fa aturar-te i recapacitar.... I refer...i redescobrir qui ets,  on ets i com ets. 
Nova ubicació, nou espai,  nova imatge....

El dibuix del maniquí : Ainhoa Barquin

Cavaller!

Diu la meva amiga Mon i segur que és cert que aquest és el cavaller de la costura, Sir Agulla Enfilada.  
                                                                                                (Il.lustració: Emília Dziubak)

                

                            L'imagino cavalcant a lloms de la seva valenta i veloç ovella perseguint dracs devoradors de fils i brodats i salvant belles princeses del perill de mil descosits, enamorant-les amb el seu fer dolç de puntada invisible.   L'imagino també recorrent el món a la recerca de fils màgics amb els que sargir cors ferits, de puntades noves amb les que divertir als nens, d'afiladors que retornin la punta a l'agulla que li serveix d'espasa, gastada després de tantes batalles.  I l'imagino també assegut en una cadira explicant-nos les seves aventures mentre amb mà incansable cus tot de lluentons a la faldilla d'una fada....

Un pastís ben adient

Quan arriba el dia del meu aniversari el que més desitjo és compartir-lo amb tots aquells que formen part de la meva vida. Rebre felicitacions, records, paraules, fotografies, petons abraçades, ja siguin en persona o virtuals o com siguin.....Fa dos dies vaig fer anys. I mireu quin pastís em va enviar la Carme!!!!!!

 

Feliç aniversari!!!

Records de família 3

De tant en tant arriben a les meves mans petits tresors. Peces que són records d'altres famílies que no són la meva.
Aquests, una maleta petita  amb vestits,  sabates, penjarrobes i cosetes d'unes nines que qui sap on paren. Les nenes que hi jugaven ja s'han fet grans,  molt grans. Ara....els hi toca fer neteja....el temps avança i ens atrapa.... I hem de fer espai... Dins i fora de nosaltres mateixos.

Embolic / Lío

Andorra. A una zona de botigues,  de shopping diuen. No sabem si era escultura efímera o disposada a quedar-se. Va topar-se-la la Yolanda i li va fer la foto.
A mi em recorda aquells dies embolicats,  on cada repunt és un drama i cada puntada una història. On costurera i costura no s'entenen i tot surt al revés,  fes i desfés, fes i desfés... I és com si la màquina de cosir no sabés a qui donar-li la raó  i per això és fa l'embolic,  de ferro,  de filferro, de metall.

Records de familia 2

 I d'un armari surt un dia una peça desconeguda - Mama, i aquesta màquina de cosir de joguina? - Era teva quan eres petita. - I perquè no me l'havies ensenyada mai fins ara? - Perquè encara no havia arribat el moment. 

De quan l'Anna jugava a nines...

Avançar repunt a repunt

A través de les muntanyes passa una carretera,  potser alguna iaia costurera l ha repuntat amb la paciència que dóna l'edat. Potser perquè li calia anar a veure algú a l altra banda,  i cansada de tant caminar ha decidit buscar una drecera.

Per dos cantons m'ha arribat... Gràcies Lídia i gràcies Mon.

La imatge és de Lucas Levitan. 

Records de família 1

Aquesta màquina ha travessat un oceà per arribar a Barcelona.
Des de Mèxic.

té totes les seves coses....!

.

 quin transformador li  anirà bé...?

Té un munt d'anys....era de la mare de la Martha...
                                                                       L'any passat la Martha va decidir aprendre a cosir i la va fer portar.  
Una preciositat que encara funciona perfectament

Texint primaveres. Tejiendo primaveras

Il.lustració:  SARA OLMOS

Aquests dies fa molt de fred, recupero de l'armari les bufandes, m'embolico en la seva escalfor i recorro els carrers a la caça d'un raig de sol. Puc asseure'm al balancí i teixir amb les llanes que tinc guardades a les golfes....puc imaginar, mentre ho faig, com serà la primavera i retrobar una mica la calma. 

Me la va enviar la MON.

BOTOOOOOONS 1

Barrejats i despistats.

La Carme me la va fer arribar deu fer un any.

Com si fossin cabells al vent l'arbre llueix unes branques plenes de botons....seran els  somnis que el fan créixer?

Foto: MON MAS

Primera publicació de l'any. Perquè tot i que vaig començar aquest bloc fa un parell de mesos el considero oficialment inaugurat avui, dia de Reis de 2015, com si fos un regal que em faig en aquest principi d'any.
Aquestes estrelles vestides de lluentons daurats obren un camí...donen llum a un desig...unir imatges, costura i paraules....BENVINGUTS i BENVINGUDES a

ENFILANT IMATGES