Andorra. A una zona de botigues, de shopping diuen. No sabem si era escultura efímera o disposada a quedar-se. Va topar-se-la la Yolanda i li va fer la foto.
A mi em recorda aquells dies embolicats, on cada repunt és un drama i cada puntada una història. On costurera i costura no s'entenen i tot surt al revés, fes i desfés, fes i desfés... I és com si la màquina de cosir no sabés a qui donar-li la raó i per això és fa l'embolic, de ferro, de filferro, de metall.
